TERESA BROSETA

Avui hem tingut la sort de rebre a classe una autora de literatura infantil, juvenil i per adults molt coneguda: TERESA BROSETA.

Ha sigut invitada al Cicle Escriure El País, el qual té lloc en el aula Literària de la nostra universitat.

Primerament, Teresa Broseta ens ha llegit un relat breu però impactant: "Primer dia d'escola". Aquesta obra parlava d’un tema del qual no estem acostumats a parlar ni a llegir: els sentiments d’una xiqueta en temps de postguerra, quan tota la seua família està empresonada i ella ha d’acatar la nova situació que es planteja dins de la seua vida.

Ens ha sorprès com Teresa ha parlat d’aquesta època d’aquesta manera. Però, de seguida ens va donar una petita explicació. Quan ella era menuda i les famílies es solien reunir dins les cases (ja que en aquella època no hi existien tantes distraccions tecnològiques ni tantes possibilitats d’oci), ella s’amagava baix la taula del seu menjador per escoltar totes les conversacions. A més, ens assegura que prové d’una família que sempre ha xarrat molt, un aspecte que considera molt important en el seu procés de fer-se escriptora. Puc remarcar que és un “procés” perquè la mateixa Teresa Broseta ens ha assegurat que realment no ha tingut mai un moment concret en el qual haja decidit fer-se escriptora, sinó que és de sempre. Sempre es recorda amb un bolígraf a la mà  i ens va assegurar que va començar fent poesia, un gènere potser més senzill. A més, ens ha assegurat que és autora de llibres infantils perquè troba en els xiquets un públic molt sincer i agraït, però també el més difícil.

Quan una companya l’ha preguntat que a quina edat parlaria als xiquets de temes com els que tracta l’obra, l’autora ha respost que hem de donar la informació als xiquets quan aquests ho demanen.

D’altra banda, hem estat parlant un poc de la poesia i el teatre dins de l’aula de primària. Pel que fa referència a la poesia, un gènere que potser es tracta menys dins l’aula, Broseta assegura que és clar que si un mestre mostra poc interès per la poesia, difícilment podrà transmetre interès per ella. Cal remarcar l’èmfasi que ha posat l’autora als beneficis pedagògics del teatre. Ha posat com exemple una xiqueta de la seua falla (recordem que l’autora és de València) que a l’escola no se li quedaven bé els continguts a la memòria i, desprès, fent teatre era impressionant. Es tracta d’una forma de que els xiquets estiguen orgullosos de si mateixos i del seu treball. A més, ajuda a focalitzar l’atenció, que hui en dia sol desaparèixer molt ràpid. Teresa Broseta ha escrit quatre obres teatrals i ens ha animat a llegir l’última (“Pintura Fresca”), la qual, ens ha assegurat, té moltes aplicacions didàctiques.

Seguidament, l’autora ens ha parlat del seu llibre “l’estiu dels pirates”, inspirat en la immigració il·legal i, ens ha dit que desitjava que algun dia futur, els lectors no entengueren aquest llibre (perquè el problema ja haguera desaparegut).

A continuació, el nostre grup ha fet una pregunta que l’autora ha assegurat que li pareixia molt interessant: “Els seus llibres estan il·lustrats, dóna algunes indicacions als il·lustradors quan fan el seu treball? Per exemple, de quina manera s’imagina als personatges físicament, informació de la seua personalitat...”. Teresa Broseta ens ha assegurat que mai ha donat cap indicació als il·lustradors dels seus llibres. No obstant això, l’autora diu que la gran majoria d’ells la deixen bocabadada al veure de quina forma més exacta representen els personatges tal i com ella tenia en la seua ment. També ens ha contat que tan sols una vegada, va haver de parlar amb un il·lustrador perquè canviara el nas d’un personatge.

Posteriorment, altre company li ha preguntat: “Com saps que el que escrius és bo o no mentre ho estàs fent?”. L’autora, amb rialles, ens ha respost que de vegades el seu home li fa una ullada. També ha afegit que els editors tenen molt a dir en aquests casos i que sempre s’han de considerat com una ajuda i no com l’enemic. Per a Broseta, és bo que les seues obres passen per altres ulls abans de publicar, per aconseguir el millor llibre possible.

A més, una professora que també ha presenciat la xarrada ha volgut saber l’opinió de l’autora sobre la presència de les dones en el premis de literatura.  Per a Broseta, la literatura escrita per dones és una literatura feta des de la cuina, que ix d’una ment la qual està pendent de vint coses al mateix temps. Tanmateix, la literatura feta per homes està feta per unes ments que es dediquen més en profunditat a això. Ens ha assegurat, també, que la falta de presència de la dona dins dels concursos literaris és explicada per una certa por a publicar... “i si no és prou bo?” Pensen les dones. Doncs bé Teresa Broseta les anima: “De segur que sí! I si no ho és, què?”. Els homes solen estar més segurs en aquests temes.

D’altra banda, Teresa Broseta ha remarcat que la literatura infantil està molt dirigida a l’escola i que, de vegades, troba a faltar que els xiquets lligen per plaer. Per això assegura que des de casa es pot fomentar la seua curiositat i afició per la lectura, per exemple, llegint un xicotet fragment cada dia i tallar-ho en la part més interessant.

Finalment, com que la nostra animació lectora serà d’aquesta autora, li hem demanat ajuda en uns quants aspectes... però per descobrir això haureu d’esperar al dilluns!

Ha sigut un vertader plaer tenir-la tan prop.