EL CONTE EMBASTAT

Aquest tipus de relat es basa en els autors Vladimir Propp i Gianni Rodari.

Consisteix a proporcionar l’alumnat l’estructura del conte a partir d’una sèrie de preguntes que han de contestar.

L’estructura proposada per a l’elaboració del conte és la següent:

1.    Qui pot ser l’heroi/heroïna de la història?

2.    Què pot desitjar, o què li pot faltar per a ser feliç?

3.    Qui aconsella o ajuda a l’heroi/heroïna?

4.    Com marxa cap a l’aventura?

5.    Qui troba pel camí?

6.    Quines proves o obstacles troba pel camí?

7.    On arriba a la fi del seu viatge?

8.    Allí viu el seu adversari. Com és?

9.    Primer, l’heroi/heroïna és vençut? Com?

10.  Com l’ajuda el seu amic/a?

11.  Expliqueu com l’heroi s’enfronta de nou al seu enemic, però ara el venç i s’apodera d’allò que havia anat a buscar.

12.  Final de la història explicada lliurement.

A classe vam crear diferents contes embastats. Cadascun dels grups va escriure el començament del seu en un paper, contestant a les dues primeres preguntes. Posteriorment, hem passat la fulla al grup de darrere, el qual havia de completar el conte responent a la següent pregunta. Així ho hem fet fins respondre totes i, finalment, ens han quedat uns relats molt xocants i curiosos.

Ací tenim un exemple dels relats escrits d’aquesta manera:

En un país molt llunyà hi havia un nen petit que desitjava volar com si fóra un pardalet. Es passava totesl lesnits somiant que podia volar i llavors, podia tocar els núvols esponjosos com cotó de sucre.

Un dia, un viatger li va aconsejar  que es fabricarà unes ales amb plomes de pardals tropicals. No obstant això, el xiquet es va perdre dins d’un bosc fosc i tenia molta por perquè no sabia com podria eixir d’allí.

De sobte, va aparèixer un altre nen amb unes ales molt grans fabricades amb plomes de pardals tropicals, tal com ell volia aconseguir.

Aquest xiquet era molt roí. Més fort que el vinagre i més alt que un pi. Aquest xiquet misteriós, de nom Manza, es veia que no era de bona mena.

Els xiquets van lluitar i, a la fi, les seues ales va poder robar i a Manza va matar.

Així, amb les seues ales va arribar als núvols. Als núvols va trobar a San Pere que li va dir que com havia assassinat no mereixia les seues ales. De sobte, el xiquet va començar a caure del cel...

Quan va caure a terra, el xiquet va ser empresonat pels reis del país de les gàlies, però es fa un amic d’allí que l’allibera i li ajuda a tornar a terra. Tanmateix, quan estaven fugint, els va agafar la guàrdia real i van lluitar fins que el sol es va anar. Finalment, el xiquet i el seu nou amic van tornar a casa.