CLARA BERENGUER.
Crítica literaria de literatura infantil i juvenil en
català.
Autora d’àlbums
il·lustrats. Considera molt important i significatiu el seu àlbum “Quan xiula
l’avi”, el qual té molt a veure amb la relació que ella mateixa guardava amb el
seu avi. A més, ha rebut premis internacionals per les seues fantàstiques obres.
Va fer la tesis: il·lustració infantil valenciana (més concretament relacionada
amb Miguel Calatayud, il·lustrador dels anys 80 que va ajudar a la consolidació
de la il·lustració als llibres valencians).
¿Què és IL·LUSTRAR?
“Donar llum a
l’enteniment d’una cosa”
“Acte d’adornar
un llibre amb làmines, gravats...”
No obstant això,
no és el mateix la il·lustració a soles que la il·lustració infantil.
Per a Clara
Berenguer la il·lustració infantil és
la manifestació particular del art que participa dels trets de la pintura i
dels dibuix que passa per un procés editorial que la fa ver-se reflectida a les
pàgines dels llibres.
Aquesta té una
funció comunicativa i estètica:
Comunicativaà perquè als primers anys les imatges són el
mitjan pel qual lligen el llibre.
Estèticaà perquè és primera porta d’accés a l’art
dels més menuts i comença a sensibilitzar-los artísticament.
A més, l’autora
ens ha parlat del terme “alfabetització visual” i ens ha explicat més a fons
què és exactament un àlbum il·lustrat i les seues diferències amb els llibres
convencionals:
Alfabetització visualà habilitat per a poder fer un judici
estètic.
Il·lustracions
formen part de la història cultural i, per això, cal estudiar-les i
difondre’ls.
Àlbums il·lustratà text i imatge simbiosi perfecta. Tant
importància un com l’altra.
Tots els seus
components formals ajuden a entendre la història (portada, contraportada, les
pàgines inicials...)
El primer exemple
que ens va proposar l’il·lustradora va ser l’ àlbum d’Aitana Carrasco. “Gran
recull de mentides il·lustrades”.
El tercer element
de l’àlbum il·lustrat (les imatges i el text són els altres dos)à relació precisa que s’ha de donar entre
el text i la imatge perquè l’àlbum il·lustrat funcione.
Un altre exemple
d’àlbum: “where the wild things are” by Maurice Sendak.
Max és un xiquet
que es porta mal, la seua mare el castiga i de sobte es troba immers en un mon
imaginari on és un monstre però el rei del monstres.
Pel·lícula:
“Donde viven los monstruos”(Spike Jones, 2009).
“On és el meu
barret?” (Jon Klassen). Un ós ha perdut el seu barret. Va preguntant a tots els
animals que es troba si han vist el seu barret, finalment quan està a punt de
perdre l’esperança, el troba... tanmateix l’autor ens brinda un final
inesperat...”
“El pelut”
(Arianne Faber). Tracta de la por a la foscor. Un monstre tot negre té la
intenció de espantar una xiqueta que acaba per riure’s de les seues intencions.
“La piscina”
àlbum mut, sense paraules. Un xiquet arriba a la piscina i la troba plena de
gent adulta amb flotador. Finalment es submergeix per a trobar un món diferent.
Els flotadors simbolitzen les barreres que els adults ja posen a la seua
imaginació.
“Màquina” Jaime
Ferraz (editorial portuguesa)
“Bárbaro” Renato
Morinconi. Barbaro és un guerrer impassible que aconsegueix superar tots els
obstacles que es troba (dracs, plantes carnívores...) fins que un gegant
l’agafa de la mà. Aquest gegant és el seu pare que el baixa dels cavallets.
0 comentarios:
Publicar un comentario