El passat 27 de
setembre, benauradament, vam tenir la sort de tenir amb nosaltres a una autora
de contes infantils molt especial: Anna Ballester.
És professora de
Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha
impartit un gran nombre de cursos de formació del professorat sobre animació a
la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Ha publicat articles
en diverses revistes, com ara CLIJ,
Escola Catalana, Articles, Quaderns d’animació lectora i GUIX. D’altra banda, participa en
activitats de formació del professorat. En aquest sentit, cal destacar la seua
participació en nombrosos congressos i encontres professionals. En 2009 va
publicar el seu primer llibre sobre tècniques per a treballar la poesia en
distints àmbits: Poemania, guia pràctica
per a fer lectors i lectores de poesia, llibre del qual ens va parlar
durant la seua conferència.
En primer lloc,
l’autora va destacar la importància que té el grau de Magisteri dins de
l’educació dels xiquets. És clar que som els mestres del futur, som essencials.
Seguidament, Anna
Ballester va fer una petita reflexió sobre l’amor i la poesia, segons ella,
necessitats vitals en les nostres vides. Per aquesta raó és necessari una bona
relació alumne-mestre on l’autoestima dels alumnes s’afavorisca. La poesia ens
dona una altra forma de veure el món i, per què no, pot formar part de la
nostra vida quotidiana.
La autora ens va
parlar d’un dels seus llibres de poesia: “Els infantils fent rodolins”, dins
del qual trobem rimes que formen part del dia a dia, com ara “per favor, la
camisa fa pudor!”. Anna Ballester va afegir que si els xiquets es senten
identificats en la poesia, la seua autoestima es dispara.
D’altra banda, no sols tenim poesia, les
cançons poden servir com a tal i ser més interactives, ja que no podem oblidar
que als xiquets els agraden molt els jocs i, per què no, es pot produir poesia
espontània a l’aula. La poesia és plaer, hem de jugar amb les paraules per
poder descobrir el plaer. Són la màgia més poderosa, perquè una paraula amable
en un moment determinat pot canviar el teu estat d’ànim.
Endemés, l’autora
ens va parlar de Miguel Esclot, un autor el qual defosa que no hem de descuidar
el llenguatge poètic i que amb la música, aquest es pot reforçar i
treballar millor a classe.
És clar que quan necessitem reivindicar
alguna cosa, no utilitzem el nostre llenguatge del dia a dia, sinó que utilitzem
un llenguatge plenament poètic. Aquest té un component essencial, la rima, que
és com el tic-tac de les paraules i el ritme que la fa divertida. Endemés,
presenta un llenguatge peculiar amb formes úniques que ens ajuda a ser més
humans i més sensibles per dins. Aquells mediadors entre la lectura i els nens,
han de ser lectors models capaços de seduir als nens pel gust de la lectura.
Els perfils d’aquest mediadors, ens comenta Ballester posteriorment, està ple d’empatia,
somriures i ganes d’establir relacions bàsiques de confiança. Un bon mediador
ha de llegir, ens hem d’ensenyar a treballar en equip.
També és important com
presentem els materials als xiquets, hem de fer-ho d’una forma que els proporcione
interès i expectació, com ara, dins d’una caixa on les coses no es poden veure.
Finalment, vam fer una
sèrie d’activitats: versos cara a la paret. Els voluntaris van llegir primer lentament i per a nosaltres i
després en veu alta. S’ha de llegir amb pauses, adequadament, sense presa i
vocalitzant amb el text a l’altura dels ulls. D’altra banda, amb els llibres
també podem fer activitats relacionades amb l’aprenentatge de vocabulari.
Després de tot açò
està clar que l’escola ha de ser un lloc on els xiquets han de passar-ho bé, on
han d’anar amb alegria, i això és el nostre treball, fer que els xiquets
estiguin contents perquè se’n van a classe.
0 comentarios:
Publicar un comentario