JOAN VALLS I JORDÀ

El passat dimecres 27 de setembre, vam parlar a classe d’un autor de poesia molt especial: JOAN VALLS I JORDÀ.

Aquest autor va nàixer a Alcoi l’any 1917. En 1934 es va pronunciar la seua vocació com a escriptor de creació amb l’obra Quatre de la terra. Va participar i ser pres a la Guerra d'Espanya (1936-1939). A continuació passa per una etapa de silenci i reflexió fins que el 1947 publica el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola. Anys després guanyà el l Premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc (1964), el Ciutat de Palma amb Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi València amb Versos a Sara (1967).

El 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la dècada en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció.

Finalment, cal destacar que posteriorment es van publicar diferents obres com ara  Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985).

Ací us deixe un exemple de la seua poesia:

A escoltar estes cançóns

cantades a viva veu.

Or de sòl i argent de lluna,

reixíus d'alba en calofret,

suaus trins del rosinyòl,

fragancies del bon romer,

lo cim de la brava sèrra

de grisos tòns i el riuet

que discurríx entre junchs

sa eternitat del moment,

òmplin trèmola ma llira

indígena i sonrient. (fragment de La Cançò de Mariòla)