ALAPONT, Pasqual (1998). Això era i no era. Alzira: Bromera
(“Micalet teatre”, 10), 96.
Pasqual Alapont (Catarroja, 1963) és llicenciat en
Geografia i Història. Tanmateix, ha desplegat la seua trajectòria professional
sobretot com escriptor i traductor. Ha publicat obres de narrativa com Mitjacua i la sargantana del mar, la
qual va escriure conjuntament amb Antoni Torregrosa i va guanyar el Premi Enric
Valor de Narrativa Infantil 1984, i també No
sigues bajoca! (1988); Estàs com una
moto! (1988); Me’n vaig de casa (1993)
i Quin sidral de campament! (1996).
Algunes de les seues obres teatrals que ha estrenat com a dramaturg són: Pandemònium (1992), Alícia (1997), Beatrius (1997),
Currículum (1998), i Els viatges de Marco Polo (1996).
L’obra va ser il·lustrada per Enric Solbes (Alcoi, 1960 –
Alzira, 2009) qui va ser un pintor i il·lustrador valencià. Solbes va treballar
per a l’editorial Bromera des de l’any 1992, fent nombroses il·lustracions i
dissenys. Al llarg de la seua vida ha sigut guardonat amb diferents premis
importants.
Això era i
no era és un text teatral que fa referència a diferents obres molt conegudes de
la literatura. Tracta la història de dues xiquets, Robert i Guillem, que fan
una excursió nocturna fins a la biblioteca per a recuperar un anònim ofensiu
per a la bibliotecària, ja que Guillem l’havia firmat pels dos sense adonar-se.
Guillem va decidir quedar-se vigilant la porta i Robert entra dins l’edifici
per a fer la busca entre els llibres. Quan Robert agafa un llibre de pirates,
de sobte, es veu immers en un vaixell pirata real, al comandament del capità
Roquefort. Però, l’aventura no queda ací, desprès de vèncer el despietat
pirata, Robert viatja en un instant i es troba dins del castell de la princesa
Amèlia. Desprès, apareixerà dins del jardí d’una reina un poc especial i,
finalment, al bosc de la Caputxeta Vermella. El nostre protagonista es troba en
aquests escenaris amb diversos personatges que no se’l posaran gens fàcil.
El tema principal de l’obra és la màgia de la lectura.
L’autor fa un homenatge a diferents narracions de la història de la literatura:
les narracions de pirates, la novel·la gòtica, el llibre d’Alícia en terra de meravelles de Carroll i La Caputxeta vermella de Charles Perrault. Mitjançant aquest
homenatge que fa amb la immersió de Robert dins dels diferents llibres, l’autor
busca que els xiquets siguen conscients de totes les emocions que pot provocar
la lectura. Es tracta d’un tema poc comú i innovador, que pot suscitar una
reflexió en el lector, combinant realitat i fantasia.
Pasqual Alapont escriu aquesta obra de teatre amb un
estil natural i espontani amb la intenció de poder ser interpretada per
xiquets. El llenguatge de l’obra és senzill, sense incloure paraules fora del
vocabulari d’un xiquet de deu anys (edat per a la qual està recomanat aquest
llibre) i amb sintàctica no molt complicada (sense abusar de frases
juxtaposades). Tot i que es tracta d’un llibre de teatre, l’obra inclou molt
text de descripció de les escenes, la qual cosa provoca en el lector sensacions
visuals i sonores. A més, les acotacions ens donen una idea més propera de les
diferents expressions i estats d’ànim dels personatges. Això, al cap i a la fi,
provoca una major immersió dins de l’obra.
Pel que fa a l’estructura, el llibre està dividit en tres
parts: introducció, el text teatral i propostes d’escenificació. En la
introducció, l’autor ens explica un poc la seua intenció de fer un homenatge a
diferents obres de la literatura, així com una petita descripció de l’època i
els escenaris on es desenvolupen els fets. D’altra banda, tenim el text
teatral. L’argument d’aquest text es pot dividir fàcilment en plantejament, nuc
i desenllaç. El plantejament té lloc quan els dos xiquets van camí de la
biblioteca i exposen el seu problema: volen recuperar l’anònim dirigit a la
bibliotecària. Seguidament, trobem el nuc quan Robert viu totes les aventures
dins dels mateixos llibres. En aquesta part, l’autor ens presenta diferents
mons de ficció i més conflictes que es resolen poc a poc. Per acabar, Robert es
desperta del seu somni i es troba de nou amb Guillem, però de sobte torna a
veure la Caputxeta per uns instants. Això últim és un final més aviat
inesperat, ja que s’insinua que no es tracta d’un somni i hi ha ben a prop
nostre un món fantàstic ple de caputxetes i pirates.
A més, com
que es tracta d’un text teatral, no trobem narrador, sinó que són les
acotacions i els mateixos personatges amb els seus diàlegs els que conten la
història.
Pel que
fa als personatges, cal remarcar que són dotze. El protagonista, Robert, és un
personatge rodó, és a dir, el seu comportament no és previsible. De vegades
sent una mica de por i altres està dispost a lluitar amb un pirata. Altres
personatges com poden ser el pirata Roquefort, la princesa Amèlia o la reina
del jardí tenen actituds molt més previsibles, sobretot si ja coneixies les
seues històries. No obstant això, cal remarcar el personatge de Caputxeta, qui
decideix confiar en Robert i dóna certa màgia al relat. Tots aquests
personatges es construeixen a través dels diàlegs clars del text teatral, ja
que no hi ha cap descripció narrativa d’ells.
Cal
assenyalar que en Això era i no era l’època
i l’espai venen de la mà. L’obra es desenvolupa en diferents espais que
representen diferents èpoques. En primer lloc ens trobem amb l’escenari de la
biblioteca, el qual representa el món real, la nostra quotidianitat. La resta
d’escenaris, els podem associar a diferents episodis de la història de la
literatura. Així, seguidament, ens trobem el vaixell del pirata Roquefort, el qual
està inspirat en les narracions originades per les escaramusses pirates. El
següent escenari on es desenvolupa la història és al Castell d’Amèlia. Aquest
recrea les històries de terror, un gènere que van practicar els escriptors
preromàntics, l’anomenada novel·la gòtica. Després, ens trobem amb un homenatge
a Alícia en terra de meravelles de
Lewis Carroll amb l’escenari del jardí de la reina. Finalment, el nostre
protagonista es trobarà al bosc, on es recrea La Caputxeta Vermella de Charles Perrault.
Pel que
fa al temps, cal remarcar que el text teatral, tot i que ocorre en diversos
espais, no té cap digressió perquè se centra tot el temps en el viatge de
Robert. Per això, es pot seguir fàcilment la cadena dels esdeveniments, encara
que, a la fi, tot haja sigut un somni.
En referència a les il·lustracions, caldria assenyalar que són poques però estan en concordança amb el text teatral i apareixen justament als moments claus de l’obra. A més, es tracta d’il·lustracions expressives a la vegada que senzilles, com si l’il·lustrador haguera dibuixat la història al mateix temps que és representada damunt d’un escenari. Són en blanc i negre i es situen en les pàgines de la dreta.
En referència a les il·lustracions, caldria assenyalar que són poques però estan en concordança amb el text teatral i apareixen justament als moments claus de l’obra. A més, es tracta d’il·lustracions expressives a la vegada que senzilles, com si l’il·lustrador haguera dibuixat la història al mateix temps que és representada damunt d’un escenari. Són en blanc i negre i es situen en les pàgines de la dreta.
La
coberta del llibre no és molt cridanera. Els colors són apagats, els dibuixos
són massa petits i per això no es poden diferenciar bé els seus detalls.
D’altra banda, la tipografia i la grandària de la lletra és adequada per a
l’edat dels xiquets per al que està destinat (a partir de deu anys).
Per
últim, pel que fa a la intertextualitat, cal assenyalar que l’obra fa
referència de manera implícita (en els escenaris) i explícita (en els diàlegs)
a altres obres anteriors a ella, com ara, Alícia
en Terra de Meravelles o La Caputxeta
Vermella.
A tall de cloenda, es tracta d’un llibre molt complet. És interessant perquè, amb la seua lectura, els xiquets poden aprendre aspectes característiques d’obres representatives de la literatura universal. A més, és una bona manera de començar a familiaritzar els alumnes amb el text teatral, ja que la majoria de les lectures que es fan a l’escola són narrativa. Altre aspecte positiu és que inclou recomanacions per a fer l’escenificació, les quals poden ser empleades a classe. Finalment, és un llibre que combina bé l’aspecte didàctic i l’aspecte atractiu per als xiquets.
A tall de cloenda, es tracta d’un llibre molt complet. És interessant perquè, amb la seua lectura, els xiquets poden aprendre aspectes característiques d’obres representatives de la literatura universal. A més, és una bona manera de començar a familiaritzar els alumnes amb el text teatral, ja que la majoria de les lectures que es fan a l’escola són narrativa. Altre aspecte positiu és que inclou recomanacions per a fer l’escenificació, les quals poden ser empleades a classe. Finalment, és un llibre que combina bé l’aspecte didàctic i l’aspecte atractiu per als xiquets.
