martes, 26 de septiembre de 2017

POEMES PARAL·LELS

A classe continuem amb el tema 6 “La poesia”.
Hui hem parlat del autor Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Aquest autor va ser un escriptor conegut com a poeta d’Avantguarda, a més de escriure diferents articles de crítica social en català i castellà. Compta amb un estil enèrgic i impulsiu, encara que la seua vida era d’obligada rutina a causa dels problemes de salut que patia. Va morir molt jove i la seua obra va ser poc coneguda durant dècades. No obstant això dels anys seixanta en endavant, la seua obra va ser popularitzada per autors que van posar música a alguns dels seus poemes.
Podem destacar obres com: El poema de la rosa als llavis (1923), La meva amiga com un vaixell blanc (1924) i Óssa Menor (1925).

Seguidament hem parlat d’una nova estrucutra de poema: els poemes paral·lels, els quals estan caracteritzats per paral·lelismes i seguir unes estructures similars en els diferents versos.

El meu grup i jo hem construït el següent poema paral·lel:

SI JO FOS...
Si jo fos granota aniria saltant de bota en bota,
Si jo fos formiga seria la teua amiga;
Si fos un caragol em tombaria al sol,
Si fos un pollastre
m’agradaria ser sastre:
- els botons et cosiria amb un fil de fantasia,
si fos un pollastre amb closca no m’aniria amb la grosca
si jo fos una abella molta mel et faria
i a més feliç seria
                       si llegeixes amb mi aquesta poesia.




lunes, 25 de septiembre de 2017

ENDEVINALLES

Avui hem fet a classe un petit taller de creació literaria, en aquest cas, d’endevinalles.
En primer lloc, hem parlat un poquet de l’autor Gianni Rodari i el seu llibre Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries.
Seguidament hem llegit una sèrie d’endevinalles que hem pres com exemples.
Així, va ser el nostre torn, cadascun dels grups havia de escriure una endevinalla de creació pròpia, però... com es fa això?

INSTRUCCIONS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L’ENDEVINALLA.

1a OPERACIÓ: ESTRANYAMENT
·      Triem l’objecte a partir del qual volem fer l’endevinalla.
·   Definim l’objecte com si el veiéssem per primera vegada, a partir dels seus trets característics.

2a OPERACIÓ: ASSOCIACIÓ I COMPARACIÓ.
·     Comparació de l’objecte descrit amb altres objectes que tinguen algun dels trets que hem comentat.

3a OPERACIÓ: LA METÀFORA FINAL
·    Combinem els elements més adequats del punt anterior per construir l’endevinalla.

4a OPERACIÓ: DONAR FORMA ATRAIENT A LA DEFINICIÓ MISTERIOSA

El meu grup i jo vam formar no una ni dos, sinó cinc endevinalles.

EDEVINALLA 1
1.     ESTRANYAMENT.
Ulleres - té dos vidres i dos potes, serveixen per a veure bé, poden ser de diferents colors, es recolzen en el nas i les orelles, poden ser de sol.
2.     COMPARACIÓ.
Té dos vidres cristal·lins com l’aigua.
Té dos potes com les gallines, com un colibrí.
Poden ser de diferents colors com l’arc de Sant Martí.
3.     METÀFORA FINAL.
Les ulleres tenen dos vidres cristal·lins com l’aigua i dos potes com un colibrí, poden ser de diferents color com l’arc de Sant Martí.
4.     FORMA ATRAIENT.
Al teu nas es recolzen els meus vidres cristal·lins
Tinc dos potes com els colibrís
I amb mi veuràs tot els arcs de Sant Martí.




EDEVINALLA 2
1.     ESTRANYAMENT.
Maleta - pot ser gran o petita, la portes als viatges, no has de perdre-la de vista.
2.     COMPARACIÓ.
Pot ser gran com una taula o petita com un calaix.

3.     METÀFORA FINAL.
Pot ser gran o petita i sempre aniré a les teues mans, si m’oblides, sense la roba et quedaràs.
4.     FORMA ATRAIENT.
Puc ser xicoteta o gran,
I sempre aniré a les teues mans,
Si no m’oblides ni em perds,
Amb tu totes les aventures viuré.



EDEVINALLA 3
1.     ESTRANYAMENT.
Arbre - té moltes fulles, pot arribar a molta alçada, existeixen molts tipus, dóna ombra.
2.     COMPARACIÓ.
Té fulles com un llibre, com una llibreta, pot ser alt com un fanal, com una xiqueta, com una casa.
3.     METÀFORA FINAL.
L’arbre és tan alt com un fanal. Més alt que una xiqueta.
4.     FORMA ATRAIENT.
Ple de fulles com una llibreta
I més alt que una xiqueta,
puc ser de diverses formes
i fullint del sol et done ombres.



EDEVINALLA 4
1.     ESTRANYAMENT.
Ordinador - en ell trobes molta informació, pot ser petit o gran, de diferents colors.
2.     COMPARACIÓ.
És com un pensador, com un descobridor.
3.     METÀFORA FINAL.
Serveix per a buscar informació i per això sóc un bon pensador.
4.     FORMA ATRAIENT.
Sóc un gran pensador,
tant important com un descobridor,
puc servir de gran ajuda
si tens alguna duda.


EDEVINALLA 5
1.     ESTRANYAMENT.
Guitarra - té cordes, per a fer-la sonar cal esquinçar les cordes, és un instrument musical, fa música i la gent pot cantar i ballar.
2.     COMPARACIÓ.
Esquinçar les cordes és com fer cuscanelles. La gent acompanya la música de la guitarra ballant i cantant.
3.     METÀFORA FINAL.
La guitarra és com un cos al que fem cuscanelles. El seu so són rialles.
4.     FORMA ATRAIENT.
Si em fas cuscanelles,
escoltaràs els meus rialles,
que cantant i ballant
les persones m’acompanyen.


GRUP 1 (Rocío Hernández, Elena Gómez, Idoia Rios, Olga Albert i jo, Elena Ruiz).

Al meu parer, aquesta activitat és de molta utilitat perquè com a futur mestres de primària, hem de fomentar la creativitat del nostres alumnes. Començar amb la nostra pròpia, és una molt bona forma de fer-ho.

jueves, 21 de septiembre de 2017

LIMERICKS

Un Limerick, a banda de ser una ciutat irlandesa, també és un gènere propi de la literatura infantil anglosaxona codificat de "nosense". Té una estructura molt tancada, de 5 versos:

1r --> indica qui n'es el protagonista.
2n --> quina és la qualitat més característica del protagonista.
3r i 4t --> realització del predicat.
5é--> epifet final de caràcter extravagant.

Així, el meu grup (Rocío Hernández, Olga Gutiérrez, Elena Gómez, Idioia Rios) i jo, hem creat les següents quatre LIMERICKS.

Hi havia una petita granota
ballarina i artista
amb una actuació redona
bocabadats ens va deixar
però més encara
quan una mosca es va menjar




 En panxallusa vivia una medusa
animada i un porquet confusa
que es va menjar un calamar
qui la tinta li va tirar
que medusa més il·lusa!


Un gos tremolós
blavós i perillós
se’n va anar de festa
al poble del Pinos
Mare meua què marxós!


Hi havia un cacauet
recobert de xocolata
que li agradava ballar
i es va posar un zapata
quin cacauet més papanata
pareix tot un croata
s’ha passat amb el cubata!

Con la tecnología de Blogger.